Pregó

Bona nit senyores i senyors, nens i nenes, veïns i veïnes.

Primerament m'agradaria donar les gràcies al facebook per haver-me fet la "putada" de donar-me a conéixer a la gent que m'obliga a escriure aquest pregó.

Tot va començar una tarda qualsevol de diumenge. Acaba de despertar-me d'una migdiada quan vaig obrir al facebook i tenia 16 notificacions sense veure. Primer vaig pensar "Òndia! Se'n recorda'n de mi. La gent m'estima! Hauran recordat que avui és el meu aniversari i m'hauran felicitat". De 16 notificacions 5 eren per felicitar-me i 11 per recordar-me que ,feia una setmana, a l'ajuntament ningú volia escriure aquest pregó i ens ho vam jugar a pedra paper o tisores i em va tocar a mi. El primer que se'm va acudir va ser fer com si no ho hagués vist però un dels funcionaris de l'ajuntament em va venir a "visitar" a casa meva. Em va donar un dossier amb pautes per fer un bon pregó però em va fer massa mandra llegir-lo. Vaig pensar que només hauria de buscar per internet com fer-ne un però, en comptes d'això, vaig perdre 7 hores buscant a l'ordinador alguna ajuda i no vaig trobar res. Vaig pensar en plagiar un pregó però llavors hauria de llegir-me'l sencer per buscar les diferencies que tindria amb aquest poble.

Vaig pensar en parlar de política però és una cosa massa vista. També vaig pensar en parlar de la família reial però a ningú li importa què ha anat a caçar el rei aquests dies ni quan ha hagut de pegar l'Urdangarin per no haver d'anar a la presó.

Deprimit, em vaig posar a mirar el Rei Lleó amb la meva filla i després vaig intentar inspirar-me llegint llibres d'autoajuda. De seguida em vaig adormir perquè la veritat és que no suporto llegir i quan em vaig despertar em vaig adonar que només em quedaven 6 hores per escriure un pregó en condicions i portar-lo a la junta.

Després de reflexionar em vaig adonar que tot el que havia fet abans era una pèrdua de temps i, per tant, aquest quart d'hora que hos he fet passar escoltant-me també ho és.

No em calia buscar en llibres o en pàgines web què dir perquè tenia en les meves mans una cosa que tot això no tenia. Com podia ser que la resposta sempre hagués estat davant dels meus ulls i no ho hagués vist abans? Formo part d'aquest poble. Passejo pels seus carrers cada matí, em relaciono amb gent increïble que també resideix en ell i respiro aire oxigenat per arbres d'aquesta poble. Quan em vaig adonar d'aquest fet; vaig pensar en parlar sobre la gent que coneixia i agrair que formin part de la meva vida però també haig d'agrair als altres per existir i viure a prop meu i, per tant, donar-me la oportunitat que coneixe'ls algun dia.

Uf! Com m'ha costat escriure aquest últim paràgraf! No hos podeu imaginar les vegades que he canviat paraules i he pensat "Jaume, com t'emboliques...això no ha quedat tant bé..amb això algú es podria ofendre....cuantas vegades has posat ja aquesta paraula?!"

Fins i tot per distreure'm m'he posat la cançó aquella de la Jenifer López...Com es deia? On the floor! I l'he ballada fins que els meus veïns s'han queixat que tenia la música massa alta i he hagut de parar. Després d'aquesta pausa Smile em va fer pensar en habitants de diferents edats que conviuen amb les seves diferencies i s'accepten els uns als altres. Em va fer pensar en cases pintades de vius colors que decoren un mosaic d'alegria resident al meu cor i que compagina al meu interior amb la sort de poder formar part d'aquesta gran família. Vaig recordar també del patró de la ciutat: Sant Domènec. Ell si que tenia sort. No havia d'escriure pregons per el poble, simplement copiava algunes parts de la bíblia i les ressitava en llatí amb caire filosòfic i el veïnat assintia i l'adorava.

Si hagués de definir a la gent d'aquest poble els definiria com a persones segures que lluiten per aconseguir els seus objectius individuals respectant l'espai dels altres i amb una autoestima molt alta. També tenim els nostres problemes, com tothom, però intentem somriure en honor al nom del nostra poble. Per molt que tots siguem tant diferents; al cap i a la fi perseguim el mateix objectiu en la vida: ser feliços i estimar els altres. Per això, m'agradaria que continuéssiu convidant a persones a participar d'aquest moviment i d'aquesta festa i que les convidéssiu a seguir venint a aquest poble en altres temporades perquè pugui seguir coneixent a gent nova i meravellosa i que els ensenyem com fem les coses en aquest poble.

Bé, no seguiré donant-vos la tabarra perquè veig que la gent s'està adormint. Però trobo que encara em falta alguna cosa per dir...ja me'n recordo! Us desitjo que gaudiu tant d'aquesta festa com nosaltres hem gaudit preparant-la. Divertiu-vos brètols! No hos preocupeu si sortiu de "botellón" i ho embruteu tot perquè els de l'ajuntament, incluit un servidor, s'encarregarà de netejar-ho tot. Ara arriba la vostra! Passeu-ho bé i recordeu: El dia que no somrieu serà un dia perdut.

VISCA A SMILE!

I VISCA A LA FESTA MAJOR!